El títol que va escollir Lem és una declaració de principis radical i arriscada, escrita amb una intenció que desconec (perquè no sóc Lem) però que podria ser qüestionar la literatura policíaca, tal com Cervantes va fer-ho amb la cavalleresca. És evident que Lem no va liquidar el gènere, perquè unes quantes dècades després, el gènere qüestionat continua vigent i força vigorós.
No és gens arriscat dir que el tema de La investigació és el mètode científic, els seus límits i els seus paranys. Aplicat a la qüestió policíaca, és clar. Lem ho ha tractat en d'altres textos: penso sobretot en Solaris, on inventa una ciència nova (la solarística) per a explicar-ne a continuació els topalls i el fracàs.
No és gens arriscat dir que el tema de La investigació és el mètode científic, els seus límits i els seus paranys. Aplicat a la qüestió policíaca, és clar. Lem ho ha tractat en d'altres textos: penso sobretot en Solaris, on inventa una ciència nova (la solarística) per a explicar-ne a continuació els topalls i el fracàs.
La investigació (el pdf és aquí) és un exemple de novel·la breu "europea" per al qui vulgui entendre els termes del gènere, i té l'aspecte d'un treball literari inacabat, un esbós, un assaig de plantejament que prescindeix del desenllaç, i que deixa el nus a mig nuar. Tant és així que a la primera lectura em vaig demanar si no havia comprat un exemplar incomplet de la novel·leta. Lem es permet allò que jo em vull permetre algun dia, en alguna dimensió paral·lela de l'univers literari: crear un punt de partida, posar-hi tots els elements de la intriga, generar espectatives infinites... i a continuació escriure el mot FINAL.
(Un dels projectes que tinc somiats és una sèrie de plantejaments novel·lístics, un joc a l'estil de l'Ítalo Calvino: es podria titular Les novel·les imaginàries, que constaria d'una col·lecció de les quinze o vint primeres planes d'una dotzena de novel·les. Vés a saber, qui sap si algun dia no m'ho permetran els fats).
En cent (100) pàgines justes, Lem organitza un conflicte, proposa hipòtesis, descriu un investigador versemblant i complex, i relata com s'aplica el mètode científic per resoldre'l -en realitat, per no resoldre'l. Tot just per poder dir que, de vegades i en circumstàncies que toquen el misteri de la vida i de la mort, el mètode és inservible. Potser perquè només pot ser així, potser perquè malgrat la ciència hi ha un factor inefable que sempre fuig. Potser diu que el misteri ha de romandre en el misteri, tal vegada perquè Lem vivia en el món soviètic, que pretenia eliminar qualsevol possibilitat més enllà de la física.
La ficció se situa a Anglaterra, país "modèlic" en racionalitat i pàtria d'una policia mítica en la lògica deductiva i el procediment científic. La trama és ben senzilla: en un cementiri de províncies es troben cossos de difunts fora del dipòsit, i que aparentment han caminat unes quantes passes. Potser hi ha d'altres cossos de difunts que han desaparegut: potser han caminat molt més o potser han estat traslladats per d'altres mitjans. Poc més tard es descobreix que el fenomen s'ha donat en d'altres cementiris de la regió, fins que es delimita un perímetre de l'afectació. Es procedeix a l'acordonament de la zona, es detenen sospitosos, s'elaboren noves línies d'investigació a partir de les dades obtingudes.
Però també hi ha lloc per a les especulacions de caire metafísic, que arriben a l'investigador Gregory -el director d'operacions- inesperadament, cites estranyes que obren l'escletxa per on el fantàstic penetra la realitat material i objectiva i mostra les altres possibilitats, les irracionals.
Abans de qualsevol conclusió, abans de qualsevol nus que prefiguri una solució, la novel·la es tanca. El lector s'enfronta a una quantitat d'opcions infinites que no exclouen la de sentir-se enredat, i la de percebre Lem com un embaucador. Però allò que ha fet l'autor és dur el lector fins al punt just on li caldrà demanar-se què ha llegit, si ha estat prou ben informat, si se l'ha dut per la línia d'investigació més correcta i si s'han tingut en compte totes les dades obtingudes, incloses aquelles que han estat descartades perquè no poden encabir-se en el mètode. El lector també s'haurà de qüestionar qui ha estat el narrador, si ha estat un narrador fiable o tan sols un narrador incapaç de tenir en compte res que no sigui estrictament racional malgrat que tal vegada ho tenia davant dels morros.
La investigació, per tant, no és una broma: allò que investiga Lem és precisament la capacitat del lector per investigar, és una invitació a què el lector esdevingui autor i continuï l'escriptura del relat. Desconec si algú ha pres el repte seriosament (qui sap si això s'ha fet cinquanta vegades).
____________________________
La portada que reprodueixo al capdamunt de la ressenya és l'edició que ha fet l'encomiable Editorial Impedimenta. Tot i això, he de dir que l'edició que tinc és una altra, comprada fa uns anys al Mercat de Sant Antoni per 2 euros:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada